Associació Catalana de Professionals
dels Equips d'Assessorament Psicopedagògic

Inici » Noticies

novetat al gencat: Educació Inclusiva

02-09-2010

Aquest estiu s'ha penjat a la pàgina web del gencat un portal al voltant de l'educacìó inclusiva, no per anunciat ( ja feia mesos que se'n parlava) menys esperat. En aquest portal podreu trobar des de l'Index per la inclusió en línia a tots els documents que ha anat elaborant el departament: Guies per a mestres, guies per a pares, .... i altres eines que poden ser d'utilitat per pa pares i mestres.

Com a total novetat hi ha una guia t elaborada pels senyors David Duran,Alvaro Marchesi i Climent Giné. Aquesta guia pretén servir als centres per autoavaluar els elements clau de la seva resposta educativa i també per animar-los a relatar les pròpies experiències de canvi i de progrés per fer de l'escola un entorn on tot l'alumnat trobi més i millors oportunitats per aprendre i ser feliç. La guia es troba a l'apartat "colecció educació inclusiva"

Font de la noticia: gencat

» veure enllaç original

Al·legacions a les instruccions d'inici de curs per a serveis educatius

19-07-2010

L'ACPEAP juntament amb l'associació de CRP hem decidit presentar les egüentes al·legacions a la normativ a d'inici de curs

Recurs contra les instruccions dels Serveis Educatius 08/09 10/11

M OT I U S

Primer.-Els serveis educatius venen avui regulats pel decret 155/1994, de 28 de juny, modificat pel decret 180/2005, de 30 agost, que contenen un tractament diferenciat dels diversos centres i serveis, ~~entre ells els CRP.~~

La voluntat d’aquest Departament de canviar el model contingut en aquestes normes el va menar a elaborar un decret nou que, entre altres, tingués com objectiu la integració dels actuals EAP, CRP i ELIC en uns nous serveis. Aquest nou decret, que va ser informat pel Consell Escolar de Catalunya en el segon semestre de 2007, a hores d’ara encara no ha vist la llum.

El Departament, en el seu decret 269/2007, d’11 de desembre, de reestructuració del Departament d’Educació, contempla un Servei de Coordinació dels Serveis Educatius, però les funcions que li adjudica es situen en el model dels decrets reguladors dels serveis educatius.

D’acord amb el Decret 269/2007, d’11 de desembre, de reestructuració del Departament d’Educació (DOGC núm. 5028, de 13.12.2007), modificat pel Decret 141/2009, de 8 de setembre (DOGC núm. 5463, de 14.9.2009), correspon a la Direcció General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat, per mitjà de la Subdirecció General d'Ordenació Curricular i Serveis Educatius, la direcció dels serveis educatius a què fa referència el Decret 155/1994, de 28 de juny, modificat pel Decret 180/2005, de 30 d’agost. També li correspon la direcció de l’atenció educativa de l’alumnat deficient visual de Catalunya, que es garanteix per mitjà d’un conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i l’ONCE de Barcelona i disposa d’un programa de mestres itinerants per a deficients visuals i d’un EAP per a deficients visuals.

El trencament del model, sense l’aprovació d’un decret nou que substitueixi els anteriors i en contra del principi de jerarquia normativa, l’ha realitzat el Departament d’Educació a través d’una resolució de la seva Secretaria General, com és la de les Instruccions per al curs ~~2008-09~~ 2010-11, que ha procedit de fet a substituir el model dels decrets vigents ~~pel nou model que encara és en tràmit.~~

Segon.-La configuració del nou model de serveis educatius apareix al llarg de totes les Instruccions i, particularment, en la regulació dels serveis educatius de zona i, més particularment, en la instrucció II.3. Organització funcional - SEZ, que estableix una comissió de coordinació de CRP, E!P i ELIC que ultrapassa les funcions d’aquest tipus de comissions i n’assumeix d’altres que són pròpies i indestriables dels centres i serveis que regulen els decrets dels serveis educatius en vigor, com ho palesa el fet que aquesta comissió té com a funció, entre altres, elaborar el pressupost i la liquidació corresponent.

La mateixa normativa en matèria de gestió econòmica que esmenten les Instruccions

(II.4.1 Gestió econòmica SEZ), com són la DA 15a de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de

mesures fiscals i administratives, i l’Ordre ENS/16/2002, de 16 de gener, modificada per l’Ordre ENS/440/2003, de 29 d’octubre, són contundents en el sentit que la gestió econòmica, continguda sobretot en l’elaboració i liquidació del pressupost, ha de recaure en els centres previstos en la norma i no pas en unes comissions de coordinació creades en unes Instruccions.

Així només cal veure la disposició addicional quinzena, ap.1, de la Llei 21/2001, que concreta l’autonomia de la gestió econòmica en els centres de recursos pedagògics i equips d’assessorament psicopedagògic –com la Llei 4/1988, de 28 de març, ho ha en els centres docents i no en eventuals comissions de coordinació que es puguin crear- o l’article 2 de l’Ordre 16/2002 ( modificada per l’Ordre ENS/440/2003, de 29 d'octubre ), que assenyala ben clarament que els recursos s’ha d’assignar de manera individualitzada a cada servei, per adonar-se que la resolució que s’impugna no té encaix en l’actual estat normatiu dels centres de recursos pedagògics, dels equips d’assessorament psicopedagògic i de la seva gestió econòmica.

Tercer.-És per tot l’anterior que, independentment d’entendre, com així ho ha entès aquest Departament en procedir a la tramitació d’un nou decret de serveis educatius, que una regulació d’aquest calat corresponia fer-se per norma superior a la d’unes instruccions,

~~sobretot si es tenen en compte les competències exclusives que atorga l’Estatut en la matèria a la Generalitat,~~ qui subscriu, personalment i en la representació que ostenta, entén que les instruccions indicades pel que fa a les funcions atorgades a les comissions de coordinació

(II.3.1) en matèria pressupostària són contràries a les prescripcions del decret 155/1994, de 28

de juny, particularment al seu art. 21 e), així com la DA 15a de la Llei 21/2001 i l’art. 2 de l’Ordre ENS/16/2002.

Manel de la Fuente Jaume Francesch

President de l’ACPdeCRP President de l’ACPEAP

Font de la noticia: ACPEAP

Editorial número 29 revista Àmbits de psicopedagogia

22-06-2010

NO DEIXEM PERDRE ELS ASPECTES ESSENCIALS DE LA

INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Aquests darrers anys l’Administració Educativa catalana ha endegat una reconversió dels serveis educatius públics partint de la necessitat, i fins i tot la urgència, d’abordar la posada al dia dels equips de suport i assessorament psicopedagògic, així com el seu necessari ajustament a les noves necessitats que plantegen les institucions escolars. Com a professionals de la psicologia educativa, la pedagogia, la psicopedagogia i el treball social volem expressar la nostra preocupació en relació a que aquesta reconversió acabi suposant una greu desconfiguració de la col·laboració i millora de la pràctica docent fins ara assentada en la valoració i la resposta psicològica, pedagògica i social dels processos d’ensenyament i aprenentatge de caràcter individual o col·lectiu, que han dut a terme tot aquest temps els professionals dels Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica.

Donades les importants i profundes transformacions que s’estan donant en les institucions que incideixen en el procés d’individualització i socialització de les capes més joves de la població, algunes d’elles de caràcter marcadament estructural, resulta evident la necessitat de projectar, de cares al futur, noves funcions i línies de treball d’aquells/elles professionals que, en col·laboració amb les institucions escolars, hi participen. D’igual manera, les actuals exigències socials sobre les funcions i la configuració dels serveis públics fan necessària la reestructuració de les formes organitzatives clàssiques d’aquests equips. Estem convençuts que aquest camí s’ha de construir amb la col·laboració dels i les professionals que han acumulat un saber en aquest treball al llarg dels anys i no només des de criteris economicistes i conjuntural de les polítiques del Departament d’Educació.

En aquest sentit, i coincidint en el temps amb el debat encetat a Catalunya des de la “Conferència Nacional d’Educació”, els i les professionals dels equips d’assessorament psicopedagògic públic van dur a terme una àmplia reflexió i anàlisi de la seva pràctica amb la voluntat de revisar les finalitats, funcions i objectius dels equips de suport a la tasca docent. Aquest debat intern va culminar amb el “Document del Definició i Funcions dels EAP”, datat al desembre del 2004, en el que es redefinien els trets professionals i les funcions d’aquest equips a partir de tres grans blocs d’anàlisi:

 la revisió i reformulació conceptual de la pràctica psicopedagògica que suposen les aportacions de l’Associació Americana de Retard Mental del 1992 en establir un marc de valoració i resposta configurat, alhora, per les capacitats o competències, pels entorns i pel funcionament;

 els profunds canvis que estem vivint, els quals afecten tant a l’esfera personal com social i incideixen de manera determinant en l’estructura clàssica dels serveis públics;

 la descentralització de les estructures de planificació i gestió de les administracions públiques, i el consegüent increment de protagonisme dels agents locals en les preses de decisions de caràcter públic en el propi territori.

Les línies de treball endegades i les propostes resultants, com es desprèn del seu propi enunciat, estableixen un clar paral·lelisme amb les fonamentacions que constitueixen la base argumentativa de les línies directius de la LEC i que es recullen en els diferents apartats del “Pacte Nacional per a l’Educació”. En aquest sentit, l’exercici realitzat en aquell moment suposava la projecció cap al futur d’una de les aportacions més significatives en el camp de la psicologia educativa i la pedagogia del sud d’Europa.

Aquestes aportacions i model de treball, es veuen avui profundament amenaçats des de les orientacions tecnico-organitzacionals desplegades des del Departament d’Educació.

Al llarg dels prop de quatre decennis d’intervenció psicopedagògica pública a Catalunya, des del primers equips municipals de la dècada dels setanta del segle passat fins a l’actual procés de reconversió dels equips d’assessorament psicopedagògic, la tasca que ha caracteritzat la seva actuació s’ha relacionat, de manera més o menys prioritzada, amb la contribució a la resolució dels problemes que l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials planteja a la pràctica docent, així com a l’assessorament en relació al procés d’ensenyament i aprenentatge que té lloc a l’aula ial conjunt del centre educatiu.

Aula i escola han constituït, així, els escenaris prioritaris d’intervenció, i amb ells el professorat, l’alumnat i les seves famílies. Paral·lelament als que podríem considerar com a subjectes centrals de la intervenció psicopedagògica, la pròpia institució escolar ha esdevingut referent d’acció. La intervenció concreta sobre les necessitats escolars vinculades amb el desenvolupament personal de l’alumnat ha coexistit, així, amb processos d’intervenció que han tingut la institució escolar, i la millora de la pràctica educativa que en ella s’hi dóna, com a objectius fonamentals de la tasca pròpia dels assessors i assessores psicopedagògics.

Ha estat aquesta una pràctica assentada en les profundes relacions que s’estableixen entre el desenvolupament personal i l’aprenentatge. Relacions que actualment estan patint dràstiques transformacions, tant pel que fa als mecanismes i contextos en els quals es dóna, com per la diversificació, transversalitat i complexitat dels escenaris més omenys formalitzats en els que tenen lloc els processos d’individualització i socialització dels infants i joves. Estem en un moment en el qual s’imposen noves pràctiques, nous marcs de valoració i resposta, nous instruments de treball conjunt, noves maneres de concebre i dur a terme la pràctica dels assessors i assessores psicopedagògics/ques, nous escenaris però, que lluny de qüestionar els marcs conceptuals d’anàlisi i resposta, i el paper dels i les professionals implicats en l’assessorament i la intervenció psico-educativa i social, n’activen la seva validesa.

Avui, més que mai, donada la situació que travessa el fet educatiu i la institució escolar en el nostre país, és necessària una reflexió compartida, en profunditat i amb perspectiva a mig i llarg termini, de quines són les accions-clau per a la millora del sistema educatiu i de quins serveis educatius públics de suport i assessorament calen per acompanyar als centres educatius a consolidar millors pràctiques que portin a l’alumnat a ser plenament competents com a ciutadans.

En aquesta línia reclamen que l’Administració pública catalana sigui capaç de definir amb claredat un model d’intervenció psicopedagògica que asseguri el perfil professional d’aquests assessors i assessores, i que incorpori les aportacions teòriques i l’experiència obtinguda al llarg d’aquestes dècades en l’anàlisi dels processos d’ensenyamentaprenentatge de l’alumnat en el seu context, tenint en compte l’aula, el centre educatiu, la família i el sector.

Juny de 2010

Joan Agelet Profitós

Psicopedagog d’IES